dilluns, 18 de febrer de 2013

L'escalfament altera tot l'ecosistema àrtic; nou estudi a 'Science' amb participació catalana

Un dels equips participants en l'estudi, prenent mostres
Foto: Mar Fernandez, Alfred Wegener Institute
L’escalfament global i els canvis físics que comporta causen alteracions en l’ecosistema de l’Àrtic Central, des de la superfície a les profunditats, més ràpidament del que es pensava, segons un estudi que publica el número de divendres 15 de febrer de la revista 'Science'. L'equip internacional que ha portat a terme aquesta investigació està liderat per investigadors de l'Alfred Wegener Institute (Alemanya) i inclou  dues investigadores de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), les doctorants Montserrat Roca i Viena Puigcorbé.

Quan els investigadors van arribar l’estiu del 2012 a l’Àrtic Central a bord del trencagels de recerca alemany 'Polarstern' van trobar ingents quantitats de 'Melorisa arctica', un tipus d’alga que creix sota la capa de gel, i van comprovar que era la responsable de, com a mínim, la meitat de la producció primària de la zona -la producció de matèria orgànica a partir de diòxid de carboni. En fondre’s el gel, aquestes algues anaven a parar ràpidament al fons del mar, a una profunditat de més de 4.000 m, atraient grans quantitats de cogombres i estrelles de mar que s’alimentaven d’elles. Les restes eren metabolitzades per bacteris, consumint l’oxigen del llit marí. El treball publicat a Science descriu els canvis que s’estan produint en la coberta de gel i les seves conseqüències sobre la productivitat oceànica i l’ecosistema àrtic.

Montserrat Roca i Viena Puigcorbé van participar en la recerca publicada a 'Science' investigant els efectes de les condicions canviants de la coberta de gel al centre de l’Àrtic en l’exportació de carboni orgànic des de la superfície de la columna d’aigua a les aigües profundes i l’eficiència del gel marí en la intercepció i l’acumulació de fluxos atmosfèrics, mitjançant traçadors radioactius d’origen natural. La recerca forma part de les seves tesis doctorals, que dirigeix el professor Pere Masqué, del Departament de Física de la UAB i investigador de l’ICTA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada