Acaba un any trist amb una trista notícia, la mort del doctor Moisès Broggi.
"Els savis i els autèntics filòsofs respecten i estimen tots els éssers vius i l'entorn. Ho consideren com si fos el propi Jo. Les persones hauríem de pensar i sentir així i, sobretot, els dirigents polítics",
del llibre 'La necessitat de ser útil', de Moisès Broggi i Teresa Pous (Edicions 62. Bcn, 2012)...
Llicenciat a Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias. Fou metge de les brigades internacionals durant la guerra civil de 1936-39, i posteriorment féu una gran tasca assistencial malgrat haver estat depurat per les autoritats franquistes de la seva plaça de cirurgià a l’Hospital Clínic. Ha treballat en l’estudi de l’anatomia quirúrgica. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president (1980). El 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, i el 2008 el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria professional i la Medalla d’Or d’aquesta mateixa institució. Fou cofundador (1982) de l’Associació Mèdica contra la Guerra Nuclear, organització que rebé el premi Nobel de la Pau el 1985 Publicà les memòries en dos volums, Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud (2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada