L'ús de l'àcid ribonucleic d'interferència (ARNi) pot ser efectiu en el tractament del càncer, segons ha demostrat per primera vegada un estudi internacional liderat pel doctor Josep Tabernero, director de Recerca Clínica del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. L'estudi mostra que l'ús d'aquest tipus de molècules és efectiu per silenciar gens que codifiquen proteïnes implicades en el desenvolupament i creixement de cèl·lules tumorals; uns resultats que "representen un gran pas per desenvolupar un nou tipus de teràpia més dirigida", segons els responsables de la recerca. L'estudi ha comptat amb la participació de tres centres de recerca de l'Estat espanyol i sis centres de recerca americans; els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista 'Cancer Discovery', de la American Association of Cancer Research (AACR)
L'ARN d'interferència (ARNi) és un procés de silenciament gènic mitjançant un subtipus de molècules d'ARN, que precisament poden interferir i silenciar gens, procés que es fa de forma normal a la natura, però que també pot ser d'utilitat en gens que estan hiperactivats en el procés del càncer. Els ARNi tenen molta importància en processos de desenvolupament i diferenciació cel•lular, en el càncer i en la defensa davant dels virus, ja que actuen com un mecanisme molt potent per regular l'expressió gènica (la identitat de cada gen). Es tracta d'un procés molt complex en què participen nombroses proteïnes de diferents famílies.
El principal problema que presenta l'ARNi és la via d'administració, ja que es necessita que penetri en teixits i cèl·lules en una concentració terapèuticament efectiva i per aconseguir-ho, cal fer-hi algunes modificacions que li donin una major resistència. En aquest estudi desenvolupat al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) juntament amb altres centres d'investigació i l'empresa biotecnològica Alnylam, s'ha aconseguit desenvolupar un sistema de nanotecnologia capaç de fer arribar dues d'aquestes molècules dirigides a dues proteïnes implicades en el desenvolupament de cèl·lules tumorals (VEGF i KSP), amb l'objectiu d'inhibir-ne l'activitat. Aquest sistema es tradueix en un fàrmac (ALN-VSP), format per molècules d'àcid ribonucleic d'interferència (ARNi) dins d'un embolcall de nanopartícules lipídiques (LNPs). Aquest embolcall protegeix les molècules d'àcid ribonucleic i permet que penetrin a les proteïnes en una concentració adequada, per alliberar-les posteriorment.
Més informació: http://www.vhio.net/noticies/58/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada