El projecte era complex perquè per fer arribar qualsevol fàrmac al cervell o en general al sistema nerviós central s'han d'aconseguir molècules d'una mida i característiques fisicoquímiques específiques, que els confereixen la capacitat de superar la denominada barrera hematoencefàlica (BHE), que protegeix aquests teixits davant substàncies tòxiques o agents infecciosos. La idea no era la fabricació de medicaments des del Gemat, sinó la creació de polímers que servissin de càpsules o mitjà de transport dels fàrmacs fins al cervell, una especialitat coneguda al sector mèdic i farmacològic com a drug delivery. En aquest cas, les nanopartícules haurien d'estar funcionalitzades a la seva superfície per poder interactuar amb les cèl·lules que formen la barrera hematoencefàlica i permetre'ls el pas a través d'ella. En tractar-se de polímers biodegradables, una vegada dins del cervell aquestes nanopartícules es dissolen de forma natural i alliberen el medicament en qüestió.
El 2009, la idea sorgida del Gemat es va concretar en un projecte que va guanyar el primer premi Bioemprenedors XXI -una iniciativa liderada en aquell moment per La Caixa, Barcelona Activa, Biocat, Genoma Espanya i la Cambra de Comerç de Barcelona-, i poc després es va transformar en Sagetis Biotech, una empresa (filial) del Gemat de l'IQS.
L'equip promotor estava format per Salvador Borrós (director científic) i Eduard Diviu (director general), i pocs mesos després es va incorporar a la direcció de la companyia Xavier Rivero (director d'operacions). "El professor Salvador Borrós tenia experiència en la creació d'aquest tipus d'empreses, però el premi del programa Bioemprenedor XXI ens va ajudar a crear un pla de negoci amb prou garanties per ser atractiu per a empreses de capital risc", recorda Eduard Diviu.
L'empresa es va posar en marxa amb aportacions dels socis fundadors i amb la dotació del premi aconseguit, i poc després es va firmar un préstec participatiu amb La Caixa. La primera ronda de finançament es va tancar el març del 2011, amb aportacions per valor de dos milions d'euros, entre finançament privat i públic. A més, el juliol del 2013 es va tancar una segona ronda de finançament addicional.
"L'activitat de Sagetis Biotech se centra en el camp del drug delivery, basat en polímers biodegradables. L'empresa té diferents plataformes desenvolupades per resoldre problemes concrets. D'una banda, la plataforma NanoBBB se centra en l'alliberament de fàrmacs a través de barreres difícils de creuar (BHE, mucosa intestinal, mucosa ocular). La plataforma NanoGene tracta de l'alliberament de material genètic (aplicable a teràpia gènica) i BoneTack és la plataforma per a la regeneració de teixit ossi (com a substitut dels ciments ossis actuals).
El procés de desenvolupament de productes és llarg i Sagetis Biotech té una àmplia cartera de productes en estudi. "Dins de la plataforma tecnològica NanoBBB, el primer candidat que tenim en marxa és un antitumoral que anirà carregat en una nanopartícula creada i patentada per Sagetis; per a aquest primer producte per al tractament de glioblastoma, després de les proves en models animals i de toxicitat, esperem arribar als assajos clínics en humans l'any 2016", detalla Xavier Rivero.
El primer producte de la plataforma BoneTack de Sagetis Biotech, que es desenvolupa en paral·lel amb un projecte europeu, es posarà a prova en models animals a partir d'octubre d'aquest any, per preparar després el calendari d'assajos clínics en humans, avança el professor Salvador Borrós.
En la tercera línia de treball d'aquesta filial de l'IQS, "el NanoGene està aconseguint molt bons resultats in vitro i esperem acabar les primeres proves completes in vivo -amb models animals- a finals d'aquest any, en col·laboració amb una important empresa farmacèutica", explica també el director científic. En aquest cas, la nova família de polímers desenvolupada i patentada per Sagetis inclou productes capaços d'encapsular material gènic, protegir-los de la degradació i transportar-los a l'interior de la cèl·lula per a tractaments de teràpia gènica.
Més d'un segle provant de superar la gran barrera
Desenvolupar sistemes per fer arribar tota mena de medicaments al cervell i a altres parts del sistema nerviós central és un dels grans reptes de la ciència moderna i, sens dubte, de les companyies farmacèutiques, que estan invertint grans sumes de diners en aquest camp.
La primera prova pràctica que aquest repte seria difícil de solucionar es remunta al 1885 quan l'investigador, professor i doctor en Medicina Paul Ehrlich va injectar una tinció histiològica d'anilina en ratolins i va comprovar que totes les parts del cos dels animals adquirien el color groguenc de l'anilina. Totes menys una: el cervell. L'experiment d'Ehrlich demostrava l'existència de la barrera hematoencefàlica (BHE o BBB per les sigles en anglès de blood-brain barrier), una espècie de membrana formada per cèl·lules estretament entrellaçades que bloqueja l'entrada de la major part de substàncies tòxiques o nocives per al teixit cerebral.
Curiosament, la nicotina, l'alcohol i diverses drogues d'abús són molècules molt petites i creuen la BBB amb facilitat fins a assolir els receptors corresponents al cervell. En canvi, molts dels medicaments desenvolupats fins ara per tractar malalties cerebrals queden bloquejats en aquesta barrera.
[Article publicat el 17 d'agost de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho.
Passeu cada diumenge pel punt de venda habitual i no us perdeu els articles d'aquesta secció en l'edició paper de La Vanguardia. També en l'edició digital Premium, per a subscriptors.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada