dimarts, 23 de setembre de 2014

SOM Biotech s'obre camí en l'innovador camp del reposicionament de fàrmacs

Després de treballar durant 22 anys per a diversos laboratoris farmacèutics, el doctor Raúl Insa va decidir incorporar-se de ple al món dels emprenedors i el desembre del 2009 va posar en marxa la seva pròpia empresa, SOM Innovation Biotech SL. La idea empresarial va sorgir després d'assabentar-se que hi havia una tecnologia que havia desenvolupat un spin-off de la Universitat de Barcelona per al descobriment de nous usos de medicaments ja existents al mercat, una especialitat que al sector es coneix com a reposicionament de fàrmacs (de l'anglès drug repositioning o també drug re-profiling).

Raúl Insa, que també és director general de l'empresa, detalla que SOM Biotech va comprar en propietat el software que facilita aquest tipus d'investigació i va començar a explorar "entre 5.000 i 6.000 productes que es poden trobar a les farmàcies per a uns usos determinats, però que també podrien ser útils per tractar malalties diferents de les prescrites fins ara".

SOM Biotech va fer una primera ronda de finançament del que es coneix com a FFF (friends, family and fools), en la qual va participar també la societat de capital risc Innova31, i va començar a treballar l'any 2010 amb una cartera de 28 projectes de reposicionament.


La seu de l'empresa és al Parc Científic de Barcelona, "un entorn de treball amb molts avantatges per la proximitat amb la comunitat científica, les seves plataformes de serveis transversals i gran quantitat d'empreses científiques", indica Insa.

SOM Biotech té cinc persones contractades i un funcionament basat en la subcontractació dels serveis o laboratoris necessaris en cada moment, tant en el mateix Parc Científic de Barcelona com en altres institucions o empreses locals o internacionals.

Dos corredors a la pista

El desenvolupament de medicaments és una cursa de fons, i SOM Biotech té en aquests moments dos corredors a la pista, els fàrmacs SOM0226 i SOM3355. En tots dos casos es tracta de medicaments ja existents per als quals SOM Biotech ha descobert i patentat nous usos en el tractament de malalties considerades rares (és a dir, les que afecten una proporció molt baixa de la població).

La feina de SOM Biotech ha demostrat -de moment, en models no clínics- que SOM0226 pot ser útil en el tractament de l'amiloïdosi per transtiretina (ATTR) i que la seva efectivitat podria superar la d'altres productes en desenvolupament. Per posar a prova aquestes expectatives en humans, SOM Biotech i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) van firmar el mes d'abril passat un acord per desenvolupar conjuntament la fase clínica o assaig de Fase II amb el SOM0226.

El projecte ja iniciat inclou la realització d'un assaig de prova de concepte en una vintena de voluntaris sans i pacients afectats per la variant polineuropàtica d'aquesta malaltia, destinada a confirmar l'eficàcia i seguretat del compost SOM0226.

"Segons la nostra planificació, si iniciem l'estudi pivotal per a l'autorització durant el 2015, a finals del 2017 podríem tenir l'aprovació per comercialitzar el SOM0226; en total serien sis anys des del descobriment del producte, que és un període relativament curt per a l'autorització d'un medicament", explica el doctor Insa, que recorda que aquesta relativa brevetat es produeix precisament perquè es tracta d'un producte de reposicionament, la seguretat del qual ja és coneguda en altres aplicacions.

El segon fàrmac en procés de desenvolupament en aquesta jove empresa biotecnològica catalana és el denominat SOM3355. En aquest cas, SOM Biotech va descobrir la possible utilitat en el tractament de la malaltia de Huntington d'un fàrmac utilitzat fins ara només a Corea i el Japó (però en aquest cas orientat a una malaltia diferent). "Esperem que puguem començar les proves de concepte en humans del SOM3355 a finals d'aquest any", indica el director general. Prèviament, l'empresa havia descobert l'efectivitat del producte anomenat SOM0777 per al tractament del glioma (tumor cerebral), i ha llicenciat aquesta patent a l'empresa especialitzada en càncer Argon Pharma.

"De moment hem invertit al voltant de tres milions d'euros en la companyia en totes les seves activitats, i esperem recuperar aquesta inversió i poder tornar a invertir en nous projectes", explica Insa.

La inversió feta fins ara ha estat possible gràcies a capital privat i a subvencions i préstecs públics de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACC1Ó) de la Generalitat de Catalunya, l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, i també els Ministeris de Sanitat i d'Economia i Competitivitat.

"El procés fins a provar la seguretat i utilitat d'un medicament és complex i costós. Tot i així, si aconseguim demostrar la seva efectivitat en malalts, el SOM0226 -per exemple-, podríem estar parlant fàcilment d'un producte valorat al mercat entre els 30 i els 50 milions d'euros", aventura el fundador i director general de l'empresa.

La doble vida de la famosa pastilla blava

El 1989 Pfizer va desenvolupar un fàrmac, que va denominar citrat de sildenafil, per al tractament de la hipertensió arterial i l'angina de pit. Els assajos clínics van indicar que el sildenafil era poc actiu en els problemes cardíacs però, en canvi, com a efecte secundari provocava persistents ereccions de penis. Pfizer va canviar els seus plans i el 1996 va patentar el producte amb el nom de Viagra, i fins i tot va anar més enllà i el 2011 va comercialitzar el mateix producte per a la hipertensió pulmonar amb el nom de Revatio.

Aquest exemple serveix per explicar una nova especialitat centrada en la recerca de noves aplicacions per a molècules o productes farmacèutics ja existents. Les noves tècniques d'anàlisi i els moderns sistemes informàtics faciliten que milers de fàrmacs siguin revisats per al seu possible reposicionament, és a dir, la seva utilització per a malalties diferents de les inicials.

[Article publicat el 3 d'agost de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho.

Passeu cada diumenge pel punt de venda habitual i no us perdeu els articles d'aquesta secció en l'edició paper de La Vanguardia. També en l'edició digital Premium, per a subscriptors.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada