dimecres, 28 de maig del 2014

AMPbiotech, una empresa sorgida de l'UdG, patenta i posa a prova una solució per a la malaltia vegetal coneguda com a foc bacterià

A grans problemes, solucions innovadores. L'empresa de base tecnològica AMPbiotech, sorgida de la Universitat de Girona (UdG), ha aïllat i patentat una soca del bacteri Lactobacillus plantarum que podria convertir-se en el primer tractament natural efectiu contra el foc bacterià, una malaltia greu que provoca cada any la mort de desenes de milers d'arbres fruiters com la perera o la pomera.

El foc bacterià és una malaltia provocada pel bacteri Erwinia amylovora i el seu origen se situa a Amèrica del Nord. Els primers brots a Europa es van produir al Regne Unit (1957) i Holanda (1966). A Espanya, els casos inicials de foc bacterià es remunten al 1995, i des d'aleshores la malaltia ha provocat la mort de més de 200.000 arbres fruiters.

La primera afectació d'aquesta malaltia a Catalunya va ser detectada en plantacions fructícoles del Segrià el 1998-99. Posteriorment s'han descobert brots de foc bacterià a la Cerdanya (2003 i 2006), el Gironès (2007) i el Segrià (2013).

La gravetat de l'amenaça del foc bacterià per a l'agricultura justifica que AMPbiotech (Antimicrobial Peptide Biotechnologies SL) hagi centrat bona part dels seus esforços d'investigació en la recerca de solucions per a aquesta malaltia que pren el nom de l'aparença cremada dels brots, branques i arbres afectats.

AMPbiotech va ser fundada el 2009 a partir dels treballs d'investigació conjunta desenvolupats des del 2001 pels grups CIDSAV i LIPPSO de l'UdG. Concretament, l'impuls per posar en marxa aquesta spin off va sorgir d'Eduard Bardají, director del grup d'investigació LIPPSO i professor titular de química orgànica de l'UdG, i del catedràtic de Patologia Vegetal de l'UdG Emili Montesinos, director del CIDSAV i del grup d'investigació de Patologia Vegetal.

Impuls dels professors Bardají i Montesinos

"Després de molts anys de feina havíem aconseguit resultats i patents que crèiem que podien ser d'utilitat al mercat, però que difícilment podíem fer evolucionar des de la mateixa universitat; per aquesta raó vam decidir crear un spin off, aprofitant els incentius i el canvi de la normativa que facilita que els professors universitaris tinguin ple control d'aquesta mena d'empreses de base tecnològica", explica Eduard Bardají.

Abans de decidir-se per la creació de l'empresa, el projecte AMPbiotech havia quedat classificat com a segon finalista de la primera edició del premi Bioemprenedor XXI (2007-08), el programa de suport a la creació d'empreses en l'àmbit de les ciències de la vida que impulsen la Caixa, Barcelona Activa i Biocat.

El mercat objectiu d'AMPbiotech el constitueixen empreses que comercialitzen productes antimacrobians i antiinfectius per als sectors fitosanitari (agricultura), alimentari (nous conservants), veterinari i farmacèutic (nous antibiòtics), i altres sectors com el de la cosmètica o implants medicoquirúrgics.

El treball d'aquesta empresa ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG se centra, per una banda, en el desenvolupament de pèptids antimacrobians sintètics utilitzant com a model compostos naturals descoberts en éssers vius. "El primer resultat d'aquesta línia d'investigació han estat quatre patents de substàncies químiques que serveixen com a antibacteris o antifongs, i que podrien ser utilitzades com a alternatives als antibiòtics; però amb més espectre d'acció i menys toxicitat", indica el professor Bardají.

D'altra banda, AMPbiotech treballa en la identificació o selecció d'agents de biocontrol, és a dir, microorganismes que ajuden a controlar agents patògens, i que poden ser aplicables a l'agricultura, per exemple. En aquest camp, una de les patents transferides per l'UdG a AMPbiotech és l'aplicació contra el foc bacterià de la soca TC92 del Lactobacillus plantarum.

"El foc bacterià s'està expandint molt ràpidament -a Espanya, per exemple, ja se n'han produït brots a totes les comunitats autònomes- i fins ara hi ha molt pocs sistemes per fer-hi front", explica Emili Montesinos. "La nostra feina ha consistit, en aquest cas, a aïllar en un vegetal una soca o variant del Lactobacillus plantarum que hem descobert que combat el bacteri que causa el foc bacterià", indica el professor Montesinos.

"Amb la nostra feina hem comprovat que, una vegada aplicada sobre els fruiters, la TC92 colonitza especialment les flors i no deixa que s'hi instauri el patogen que causa aquesta malaltia", detalla aquest cofundador d'AMPbiotech. Curiosament, la TC92 que podria salvar els arbres fruiters va ser aïllada en un tomàquet.

Fase decisiva per arribar al mercat

Els assajos inicials per comprovar l'efectivitat de la TC92 contra el foc bacterià han estat duts a terme en sistema de semicamp a Girona. "En les proves vam polvoritzar la TC92 sobre un grup d'arbres en floració i al cap d'uns dies vam portar algunes de les branques tractades als nostres hivernacles -que disposen de sistemes de seguretat biològica- i els vam inocular el foc bacterià per comprovar si el tractament preventiu era efectiu", explica el catedràtic de Patologia Vegetal Emili Montesinos.

Entre aquest any i el 2015, AMPbiotech espera dur a terme proves pilot més àmplies a zones de Lleida i Saragossa. La fase següent és que "alguna de les empreses amb les quals estem negociant presenti a la Unió Europea la sol·licitud de registre i autorització per comercialitzar aquest producte considerat un plaguicida biològic o bioplaguicida", indica el professor Montesinos. El procés perquè la TC92 arribi al mercat podria allargar-se encara dos o tres anys.

"AMPbiotech no pretén ser una empresa que desenvolupi tot el procés fins a portar el producte directament al mercat -un model de negoci que requeriria un gran finançament i uns riscos molt elevats-, sinó buscar empreses associades que s'interessin per la fabricació a gran escala i per comercialitzar la tecnologia o els productes que nosaltres hem desenvolupat", indica el professor de Química Orgànica Eduard Bardají.

[Article publicat el 25 de maig de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. 

Passeu cada diumenge pel punt de venda habitual i no us perdeu els articles d'aquesta secció en l'edició paper de La Vanguardia. També en l'edició digital Premium, per a subscriptors.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada