dilluns, 31 de març del 2014

Argon Pharma prepara un medicament oral contra el càncer de pàncrees (malaltia 'rara')

El càncer de pàncrees és una de les denominades malalties rares o minoritàries (per la baixa prevalença, entre 8 i 12 casos per cada 100.000 habitants) i, alhora, és una de les afeccions que ocupen els llocs destacats en el rànquing mundial de mortalitat. A Espanya cada any moren uns 2.400 homes i unes 2.000 dones a causa d'aquesta malaltia. La base de dades Medtrack calcula que els fàrmacs de primera i segona línia per a aquest tipus de càncer poden arribar a facturar aquest any uns 1.400 milions d'euros a tot el món.

Aconseguir un tractament innovador i efectiu contra el càncer de pàncrees és un dels objectius principals d'Argon Pharma, una empresa nascuda el 2008 a partir d'un projecte de transferència de tecnologia de l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i la Universitat de Barcelona. "El projecte empresarial va néixer de la mà dels professors Ramon Mangues, de l'IIB Sant Pau, i Fernando Albericio, investigador del Parc Científic de Barcelona (PCB-UB), que havien treballat durant més d'una dècada en la tecnologia de compostos antitumorals que ha estat transferida a l'empresa derivada Argon Pharma", explica Simó Schwartz, director general i soci fundador de l'empresa...

El primer producte creat per Argon Pharma és Oncostane, un tractament oral contra el càncer de pàncrees que no mostra toxicitats aparents en els assajos que s'han fet fins al moment, té bona biodisponibilitat i presenta sinergia amb el fàrmac de referència per a la indicació (gemcitabina). El nou medicament d'Argon Pharma té un mecanisme d'acció completament diferent dels tractaments antitumorals de referència, la inducció de mort de les cèl·lules tumorals per inhibició de la seva adhesió focal -fins ara no explotat per al descobriment de fàrmacs en indicacions oncològiques-, la qual cosa convertiria Oncostane en un first in class (el primer d'una família de medicaments).

El febrer del 2013, Argon Pharma va aconseguir una ajuda de 250.000 euros del Ministeri d'Economia i Competitivitat, en el marc del programa Innocash, per acabar els assajos preclínics regulatoris del fàrmac Oncostane. Aquesta aportació de capital se sumava als 500.000 i 167.000 euros que la companyia havia aconseguit en els dos anys anteriors a través del programa Neotec del Ministeri d'Economia i Competitivitat i de la línia de préstecs NEBT de l'agència ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya, respectivament. En total, i sumats a altres ajuts competitius, Argon Pharma ha captat més d'un milió d'euros per portar fins a prova de concepte clínica del candidat a fàrmac sorgit de la seva recerca. Oncostane es troba ara en la fase final de la preclínica regulatòria. "Esperem començar a fer els assajos clínics el mes de gener del 2015", indica Simó Schwartz.

L'estratègia d'Argon Pharma és desenvolupar fàrmacs fins al començament de les proves clíniques i en aquell moment fer una llicència del producte perquè alguna empresa que disposi de recursos de capital pugui completar el procés fins portar-lo al mercat. En casos com Oncostane la inversió en aquest tipus de processos d'assaig és molt costós i pot representar un termini d'entre cinc i set anys.

Argon Pharma lidera, d'altra banda, el projecte europeu WispATDrug, a través del qual es desenvoluparan fàrmacs orals antitumorals principalment per a malalties rares o òrfenes (una altra de les denominacions per a aquest tipus d'afeccions minoritàries poc interessants per a les grans farmacèutiques). WispATDrug va començar el 2013 i es va desenvolupar durant tres anys amb un pressupost d'1,5 milions d'euros finançats per Eurotransbio (del 7è programa marc de la Unió Europea). També formen part d'aquest consorci internacional les empreses alemanyes ElexoPharm GmbH, PharmBioTec GmbH i Pharmacelsus i la finlandesa Admescope. En aquest cas un dels objectius concrets és produir un medicament contra el glioblastoma (un tumor cerebral), que podria arribar a la fase clínica a finals del 2015 o principi del 2016.

En una altra línia de treball, Argon Pharma està desenvolupant polímers terapèutics, un tipus de compostos d'escala nanomètrica formats per un principi actiu (un medicament nou o ja existent), un polímer (compost químic resultant de la unió de diverses molècules) i un enllaç químic entre el principi actiu i el portador polimèric. El conjunt és un fàrmac innovador que actua de forma més específica en malalties com el càncer i que redueix la toxicitat del tractament.

Les farmacèutiques i els 'medicaments orfes'

Les grans empreses farmacèutiques no tenen gaire interès en el desenvolupament de medicaments per tractar les malalties rares, com es denominen les afeccions amb menys de 50 casos coneguts per cada 100.000 habitants. En el grup d'aquestes malalties minoritàries s'inclouen 186 tipus de càncer, que afecten uns quatre milions de persones a tot Europa.

La xifra global de malalts és alta, però moltes farmacèutiques consideren que la inversió necessària per posar al mercat nous fàrmacs és un risc econòmic que no es poden permetre. Per això aquest tipus de productes són coneguts com a medicaments orfes. El Parlament Europeu i el Consell Europeu van aprovar el desembre del 1999 la primera legislació per donar suport a la recerca i als recursos als medicaments orfes, però el problema continua més vigent que mai.

La iniciativa Rare Cancers Europe (RCE) és un projecte publicoprivat que pretén donar a conèixer aquest tipus de malalties minoritàries, introduir-ne l'estudi i tractament a l'agenda de les institucions europees i fer front a la manca d'atenció de les empreses del sector mèdic i farmacèutic.

Precisament la sala expositiva Àlex Garcia de la Biblioteca Sagrada Família (Barcelona) acull de l'1 al 24 d'abril l'exposició Menys rares. Exposició sobre investigació en malalties rares. Aquesta mostra, organitzada per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el patrocini del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Rares (Ciberer) i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) explica les característiques d'algunes d'aquestes malalties minoritàries i destaca el treball que duen a terme els grups científics espanyols en aquest camp. A l'acte d'inauguració de l'exposició hi haurà una xerrada sobre la síndrome de Wolfram i l'anèmia de Fanconi (1 d'abril, a les 19 h. a la Biblioteca Sagrada Família).

[Publicat el 30 de març de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. 

No us perdeu cada diumenge els articles d'aquesta secció en l'edició paper de La Vanguardia i l'edició Premium, per a subscriptors.]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada